I. Introducció a PQQ
Propietats químiques i fonts naturals
La quinona de pirroloquinolina (PQQ) és un compost de quinona la qual l’estructura química conté tres grups d’àcid carboxílic i dos àtoms d’oxigen de quinona i té una forta activitat redox. El PQQ natural es troba àmpliament en els microorganismes del sòl, algunes plantes (com els pebrots verds i els kiwis) i els aliments fermentats (com el natto). El cos humà no pot sintetitzar -lo de manera independent i ha d’obtenir -lo mitjançant dieta o suplements [1].
Formulari de suplements dietètics
La sal de disodium PQQ és una forma estable i soluble en aigua de PQQ, que es troba habitualment en suplements comercials, amb un rang de dosi recomanat de 10-20 mg\/dia[2]. La seva seguretat s’ha verificat en múltiples estudis animals i humans, sense efectes secundaris tòxics significatius [3].
Ii. Eficàcia i evidència científica de PQQ
1. Promoure la biogènesi mitocondrial i el metabolisme energètic
Els mitocondris són les fàbriques d’energia de les cèl·lules i s’ha demostrat que PQQ estimula la biogènesi mitocondrial activant la via de senyalització AMPK\/PGC -1. Els experiments amb animals han demostrat que el nombre de mitocondris al fetge i els músculs de ratolins complementats amb PQQ va augmentar significativament i que l'eficiència del metabolisme energètic va millorar[4]. Un assaig de doble cec sobre adults sans va trobar que després de suplementar-se amb 20 mg de PQQ diària durant 8 setmanes consecutives, es va reduir la fatiga dels subjectes i es va millorar la flexibilitat cognitiva, que pot estar relacionada amb la funció mitocondrial millorada[5].
2. Neuroprotecció i millora de la funció cognitiva
PQQ pot penetrar en la barrera hematoencefàlica i reduir el dany a les neurones causades per l’estrès oxidatiu. Els models animals han demostrat que PQQ pot inhibir la neurotoxicitat de la proteïna amiloide (proteïna associada a la malaltia d’Alzheimer) i promoure la regeneració de les neurones danyades[6]. En els estudis humans, un assaig sobre persones de mitjana edat i gent gran va demostrar que el complement amb PQQ (20 mg\/dia) combinat amb el coenzim Q12 va millorar significativament la memòria i l'atenció, i l'efecte va ser millor que l'ús de coenzim Q10 sol[7].
3. Efectes antioxidants i antiinflamatoris
PQQ exerceix un efecte antioxidant dual reaccionant directament amb radicals lliures i activant la via antioxidant NRF2. Els experiments in vitro han confirmat que la seva capacitat antioxidant és 50-100 vegades la de la vitamina C[8]. Els estudis clínics han demostrat que el complement amb PQQ pot reduir els nivells de marcadors inflamatoris (com la proteïna C-reactiva) i té un efecte protector potencial sobre malalties inflamatòries cròniques (com la malaltia cardiovascular)[9].
4. Reglament immune i salut intestinal
Estudis preliminars han demostrat que PQQ pot millorar la immunitat del cos mitjançant la regulació del saldo immunitari Th1\/Th2[10]. A més, PQQ pot millorar l’estructura de la flora intestinal promovent la proliferació de bacteris intestinals beneficiosos (com Lactobacilli), però el seu mecanisme específic encara necessita més verificació[11].
Iii. Conclusió
Com a nou suplement dietètic, la sal de pirroloquinolina quinona disodium (PQQ) ha mostrat un valor potencial en la promoció de la salut mitocondrial, protegint la funció neurològica, la anti-oxidació i la regulació immune. Tot i això, la investigació existent encara té limitacions: la majoria de les proves provenen d’experiments amb animals i assaigs humans a petita escala, i encara cal explorar més la dosi, la dosi òptima i l’aplicabilitat a poblacions específiques (com ara dones embarassades i pacients amb malalties cròniques). Es recomana que els consumidors l’utilitzin raonablement sota orientació professional i esperem que els assaigs clínics a gran escala en el futur proporcionin una base científica més sòlida per a la seva aplicació.
Referències
- Kumazawa, T. et al. (1992). Journal of Vitaminology. 38 (4), 209-218.
- Harris, CB et al. (2013). Journal of Nutritional Bioquímica. 24 (12), 2076-2084.
- Itoh, Y. et al. (2019). Toxicologia i farmacologia reguladora. 103, 21-28.
- Chowanadisai, W. et al. (2010). Revista de Química Biològica. 285 (1), 142-152.
- Nakano, M. et al. (2009). Aliments funcionals en salut i malalties. 17 (4), 293-308.
- Zhang, JJ et al. (2016). Investigació neuroquímica. 41 (5), 1135-1149.
- Takatsu, H. et al. (2009). Revista de Bioquímica Clínica i Nutrició. 45 (1), 37-45.
- Stites, te et al. (2006). Biofactors. 28 (1), 33-41.
- Ihara, H. et al. (2019). Antioxidants. 8 (8), 316.
- Rucker, R. et al. (2009). Biofactors. 34 (3), 191-199.
- Suzuki, O. et al. (2016). Journal of Nutritional Science and Vitaminology. 62 (4), 213-221.
Renúncia: els textos anteriors provenen de la literatura de recerca científica i Internet i no han estat avaluades per agències autoritàries nacionals. Aquest article no pretén diagnosticar, tractar, curar o prevenir cap malaltia. Si hi ha alguna infracció o malentès, poseu -vos en contacte amb nosaltres per eliminar -la. Gràcies.